CAMPIONAT D'EUROPA DE DUATLÓ OLÍMPIC (SÒRIA)

jordigarcia69
9 may 2017
3 Min. de lectura

El darrer cap de setmana d'abril ens vam desplaçar a Sòria per celebrar el Campionat d'Europa de duatló de carretera en distància olímpica. Dos duatlons olímpics en un mes. Arribem divendres a la tarda-nit, ens acomodem a l'hotel i sortim a còrrer 30 minuts per Almazán. Dissabte el dia no s'aixeca massa bé, ennuvolat, plujós... Aprofitem el matí per descansar i a la tarda anem a busar els dorsals i a veure la cursa èlit. A les 20h tornem cap a Almazán, sopem i anem a dormir. Diumenge a les 6h ja no puc dormir. Em llevo i començo a preparar les coses, esmorzem i carreguem les bicis al cotxe. A les 9h arribem a Sòria, deixem el material a box i ja ens adonem que el dia serà molt dur. El vent bufa com mai i el cel es va ennuvolant. Deixem les bosses al guardarobes i marxem a escalfar. Les sensacions no són massa bones. Em noto pesat i amb una lleugera molèstia de flato. Tot i així escalfo bé, em dirigeixo a la sortida i just abans de sortir comença a ploure. Arrenquem i regulo el ritme ja que els 10 primers km's acumulen 120m+. Se'm fa bastant dur però sé que la bici serà molt dura i m'estimo més reservar-me. Entro a la T1 amb 37', agafo la bici i inicio el sector de 41km i 650m+. Al sortir al descobert me n'adono de com bufa l'aire, és quasi impossible acoplar-se i de tant en tant va treient a gent de la carretera. Vaig passant a gent fins a col·locar-me 3r del meu grup d'edat. Vaig rebaixant temps amb el segon però les forces van a menys a la 3a volta. Quan tinc al 2n a menys de 50m, ataca un dels britànics del meu grup d'edat (que anava 4t) amb la bici de contrarellotge, s'acopla i el 2n s'enganxa a roda (cosa prohibida ja que la prova era sense drafting) i marxen els dos. No puc seguir-los i poc a poc els vaig perdent. Noto que el genoll esquerre em molesta però penso que ja queda poc. La pluja augmenta i pica a la cara i a les cames ja que el vent continua bufant amb moltes ganes. Faig el gir de la tercera volta i enfilo els darrers 5km de bici. Noto que començo a tenir fred i que ja no vaig igual de ràpid que abans. Finalment arribo a la T2, faig una transició ràpida i començo a còrrer. Les cames són de pedra i noto dolor abdominal (m'he passat a la bici però sé que vaig 4t i això m'anima) però començo corrent de forma progressiva. Passo la primera de les dues voltes i vaig retallant distància al britànic que va 3r fins que a falta d'1km el passo. Les sesnacions són millors i ja vaig a 3'45". Aguanto el ritme, el deixo i entro a meta amb un bon espai que em permet gaudir dels darrers metres. Sense dubte, les condicions ambientals han fet que aquesta sigui una de les proves més dures en què he participat. Només arribar em dutxo i m'abrigo i espero a la Laia que està en els darrers kms de bici. Arriba i l'animo, té mala cara però va a molt bon ritme corrent i acaba els 5 darrers kms a peu primera convertint-se en campiona d'Europa de duatló (20-24).

A la tarda, recollida de medalles i dilluns al matí tornem cap a Gavà amb la sensació d'haver-ho donat tot. Ara sí, deixo els duatlons i la carretera que venen uns mesos de curses de BTT i triatlons cross. Propera parada X-Terra Tarragana el diumenge 14 de Maig! Moltíssimes ganes!!