DUATLÓ DE CARRETERA DE VILADECANS

jordigarcia69
11 mar 2018
2 Min. de lectura

Després de molt de temps sense escriure em venia de gust explicar com ha sigut aquest inici de temporada fins ara. Vaig començar un mes després del Half, de forma molt progressiva amb btt, corrents per muntanya... coses que em venien de gust. He competit en diversos 5k i en duatlons de muntanya principalment però sense estar en plena forma, però ja se sap que no es pot estar sempre a tope!! Tot anava progressant fins que després de la Cursa dels Nassos començo a notar molèsties al peu dret que no em deixen entrenar com fins ara. Paro un parell de setmanes de córrer però les molèsties segueixen, així que després d'una visita a l'osteòpata sento millores i decideixo córrer el duatló de Viladecans, perquè està al costat de casa i perquè també hi van els nens de l'escola a qui entreno.

Diumenge al matí em llevo aviat i faig una volta en bici al circuit amb l'Albert. Les sensacions són bones, així que deixo la bici a box i corro 2km per no carregar massa el peu. Tret de sortida i em col·loco en el grupet capdavanter amb l'Albert, Adri i quatre o cinc persones més que van davant. Aviat ens quedem 6 fins al km 3 on afluixo ja que veig que el ritme és massa alt. Arribem a la T1 i ràpid agafo la bici i surto a enllaçar amb el grup de davant. L'Adri surt amb mi i l'Albert uns segons més tard. Faig relleus amb l'Adri i ràpidament enllacem. Ens quedem un grup de quatre fent relleus fins que un dels components es queda. Al gir de 180º veiem el grup de darrera d'unes 10 unitats, on van Albert i Ivan apretant fort a uns 30". Nosaltres seguim rellevant i al pas de la segona volta les distàncies es mantenen. Anem molt ben organitzats, fent relleus curts i coordinats. Arribem a la T2 els 3 junts i si no passa res sabem que ens juguem el podi. Entro segon a la T2 i penjo ràpid la bici, em calço les sabatilles i em trec el cacs. Noto el pols que va a mil per hora i surto disparat. Surto primer i obro una distància de 20m. Penso que si sóc capaç de mantenir-la puc guanyar i em concentro en córrer. El Garmin marca 3'11" el primer quilòmetre, em giro i veig que he obert una mica més de distància. Segueixo a bon ritme, darrera de la bici que obre cursa, km2 i fem el gir cap a meta, queden 500m, un parell de corbes i em giro per assegurar-se que no m'avancin al sprint, Veig que vaig sol, agafo aire, creuo la meta i aixeco la cinta... Una onada de felicitat m'invaeix i en aquest moment penso que tot l'esfoç diari val la pena.

Espero als meus companys, que també fan una gran cursa i gràcies a ells assolim també la primera posició per equips. Després van córrer els nens i nenes de l'escola, els que en uns anyets ens faran patir a nosaltres jeje

Seguim gaudint d'aquest apassionant camí!!